Sant Josepmaria Escrivà

 Sant Josepmaria Escrivà neix el 1902 a Barbastre, Espanya. És el segon de sis germans. Aprèn dels seus pares ia l'escola els fonaments de la fe i incorpora primerencament a la seva vida costums cristianes com la confessió i la comunió freqüents, el rés del Rosari i l'almoina. La mort de tres germanes petites i la ruïna econòmica familiar li fan conèixer molt aviat la desgràcia i el dolor: aquesta experiència contempla el seu caràcter, d'un natural alegre i expansiu, i el fa madurar. El 1915 la família es trasllada a Logronyo, on el seu pare ha trobat una nova feina.

El 1918, Josepmaria intueix que Déu vol alguna cosa d'ell, encara no sap què és. Decideix lliurar-se completament a Déu i fer-se sacerdot. Pensa que d'aquesta manera estarà més disponible per complir la voluntat divina. Comença els estudis eclesiàstics a Logronyo, i el 1920 s'incorpora al seminari diocesà de Saragossa, en la Universitat Pontifícia completa la seva formació prèvia al sacerdoci. A Saragossa cursa també-per suggeriment del seu pare i amb permís dels superiors-els estudis universitaris de Dret. El 1925 rep el sagrament de l'Orde i comença a desenvolupar el ministeri pastoral, amb el qual, a partir de llavors, s'identifica la seva existència. Ja sacerdot, segueix a l'espera de la llum definitiva sobre el que Déu vol d'ell.

El 1927 es trasllada a Madrid per obtenir el doctorat en Dret. L'acompanyen la seva mare, la seva germana i el seu germà, ja que des de la mort del seu pare, el 1924, Josepmaria és el cap de família. A la capital d'Espanya porta a terme un intens servei sacerdotal, principalment entre pobres, malalts i nens. Al mateix temps, es guanya la vida i manté els seus impartint classes de matèries jurídiques.

Són temps de grans dificultats econòmiques, viscuts per tota la família amb dignitat i bon ànim. El seu apostolat sacerdotal s'estén també a joves estudiants, artistes, obrers i intel · lectuals que, en contacte amb els pobres i malalts als quals Josepmaria atén, van aprenent a practicar la caritat ia comprometre amb sentit cristià en la millora de la societat.

A Madrid, el 2 d'octubre de 1928, durant un recés espiritual, Déu li fa veure la missió a la qual l'ha destinat: aquest dia neix l'Opus Dei. La missió específica de l'Opus Dei és promoure entre homes i dones de tots els àmbits de la societat un compromís personal de seguiment de Crist, d'amor a Déu i al proïsme i de recerca de la santedat en la vida quotidiana. Des de 1928, Josepmaria Escrivà es lliura en cos i ànima al compliment de la missió fundacional que ha rebut, encara que no per això es considera un innovador ni un reformador, ja que està convençut que Jesucrist és l'eterna novetat i que l'Esperit Sant rejoveneix contínuament l'Església, al servei ha suscitat Déu l'Opus Dei. El 1930, com a conseqüència d'una nova llum que Déu encén en la seva ànima, dóna inici al treball apostòlic de les dones de l'Opus Dei. Josepmaria Escrivà posarà sempre a la dona, com a ciutadana i com a cristiana, enfront de la seva personal responsabilitat-ni major ni menor que la de l'home-en la construcció de la societat civil i de l'Església.

El 1934 publica-amb el títol provisional de "Consideracions espirituals" - la primera edició de "Camí", la seva obra més difosa, de la qual amb el pas dels anys s'han editat més de quatre milions d'exemplars. En la literatura espiritual, Josepmaria Escrivà també és conegut per altres títols com "Sant Rosari", "És Crist que passa", "Amics de Déu", "Via Crucis", "Solc" o "Forja". La guerra civil espanyola (1936-1939) suposarà un seriós obstacle per a la naixent fundació. Són anys de patiment per a l'Església, marcats, en molts casos, per la persecució religiosa, de la qual el fundador de l'Opus Dei només després de nombroses penalitats aconseguirà sortir indemne.

El 1943, per una nova gràcia fundacional que Josepmaria Escrivà rep durant la celebració de la Missa, neix la Societat Sacerdotal de la Santa Creu, en la qual s'incardinen sacerdots que procedeixen dels fidels laics de l'Opus Dei. La plena pertinença de fidels laics i de sacerdots al'Opus Dei, així com l'orgànica cooperació d'uns i altres en els seus apostolats, és un tret propi del carisma fundacional de l'Opus Dei que l'Església ha confirmat en determinar-ne configuració jurídica. La Societat Sacerdotal de la Santa Creu desenvolupa també, en plena sintonia amb els pastors de les Esglésies locals, activitats de formació espiritual per a sacerdots diocesans i candidats al sacerdoci. Els sacerdots diocesans també poden formar part de la Societat Sacerdotal de la Santa Creu, sense deixar de pertànyer al clergat de les seves respectives diòcesis.

Conscient que la seva missió té arrel i abast universals, Josepmaria Escrivà es trasllada a Roma el 1946, així que la guerra mundial. Entre aquest any i 1950, l'Opus Dei rep diverses aprovacions pontifícies, on queden corroborats els seus elements fundacionals específics: la seva finalitat sobrenatural, xifrada en difondre el missatge cristià de la santificació de la vida corrent, la seva missió de servei al Romà Pontífex, a l'Església universal ia les Esglésies locals; el seu caràcter universal, la secularitat, el respecte de la llibertat i la responsabilitat personals i del pluralisme en temes polítics, socials, culturals, etc. Des de Roma, per impuls directe del fundador, l'Opus Dei anirà estenent gradualment a trenta països dels cinc continents entre 1946 i 1975.

A partir de 1948 poden pertànyer a l'Opus Dei, a ple títol, persones casades que busquen la santedat en el seu propi estat. El 1950, la Santa Seu aprova també que siguin admesos com a cooperadors i ajudin en les tasques de l'Opus Dei homes i dones no catòlics i no cristians: ortodoxos, luterans, hebreus, musulmans, etc.

A la dècada dels 50, Josepmaria Escrivà encoratja la posada en marxa de projectes molt variats: escoles de formació professional, centres de capacitació per a camperols, universitats, col · legis, hospitals i dispensaris mèdics, etc. Aquestes activitats, fruit de la iniciativa de fidels cristians corrents que volen atendre, amb mentalitat laïcal i sentit professional, les concretes necessitats d'un determinat lloc, estan obertes a persones de totes les races, religions i condicions socials: la clara identitat cristiana de les iniciatives promogudes pels fidels de l'Opus Dei, en efecte, es compagina amb un profund respecte a la llibertat de les consciències.

Durant el Concili Vaticà II (1962-1965), el fundador de l'Opus Dei manté una relació intensa i fraterna amb nombrosos pares conciliars. Objecte de les seves freqüents converses són alguns dels temes que constitueixen el nucli del magisteri conciliar, com ara la doctrina sobre la crida universal a la santedat o sobre la funció dels laics en la missió de l'Església. Profundament identificat amb la doctrina del Vaticà II, Josepmaria Escrivà promourà diligentment la seva posada en pràctica a través de les activitats formatives de l'Opus Dei a tot el món.

Entre 1970 i 1975, el seu afany evangelitzador el mou a emprendre viatges de catequesi per Europa i Amèrica. Manté nombroses reunions de formació, senzilles i familiars-tot i que de vegades assisteixen milers de persones-, en què parla de Déu, dels sagraments, de les devocions cristianes, de la santificació del treball, amb el mateix vigor espiritual i capacitat comunicativa dels seus primers anys de sacerdoci.

Mor a Roma el 26 de juny de 1975. Ploren la mort milers de persones que s'han acostat a Crist ia l'Església gràcies a la seva tasca sacerdotal, al seu exemple i als seus escrits. Un gran nombre de fidels s'encomanen des d'aquest dia a la seva intercessió i demanen la seva elevació als altars.

El 6 d'octubre de 2002, més de 400.000 persones assisteixen a la plaça de sant Pere a la canonització de Josepmaria Escrivà. En l'homilia, Joan Pau II va assenyalar que el nou sant va comprendre més clarament que la missió dels batejats consisteix a elevar la Creu de Crist sobre tota realitat humana, i va sentir sorgir del seu interior la crida apassionant a evangelitzar tots els ambients.

El Papa va animar els pelegrins arribats des dels cinc continents a seguir les seves petjades. "Difoneu en la societat, sense distinció de raça, classe, cultura o edat, la consciència que tots estem cridats a la santedat. Esforceu-vos per ser sants vosaltres mateixos en primer lloc, cultivant un estil evangèlic d'humilitat i servei, d'abandonament en la Providència i d'escolta constant de la veu de l'Esperit".

Com col·laborar

Els únics ingressos que tenim a l'Oratori de Santa Maria de Bonaigua són les almoines i els donatius dels fidels.

Si voleu ajudar al sosteniment de l'Oratori, podeu lliurar els vostres donatius al rector, dipositar-los en les guardioles, o fer-los arribar mitjançant transferència bancària al compte corrent de Banc Sabadell

Número ES88 0081 0053 5100 0240 7446

Gràcies per la vostra ajuda.

Com arribar

C/ Jiménez i Iglesias, 1
08034 Barcelona
Tel. 93 204 95 51
bonaigua@oratoribonaigua.org
Veure mapa

Suscriu-te al nostre newsletter

  • * tots els camps són obligatoris

    Sant Josepmaria Escrivà

    Josepmaria Escrivà neix a Espanya el 9 de gener de 1902 i mor a Roma, el 26 de juny de 1975. El 2 octubre 1928 Déu li fa veure l'Opus Dei.

    

    llegir més >>

    Montse Grases

    Montserrat Grases va néixer a Barcelona el 10 de juliol del 1941, en una família profundament cristiana. Amb els seus vuit germans va ser educada pels pares en un clima de pietat sincera i d'amor a la llibertat.

    llegir més >>