(veure vídeo més avall)
«Hem d’educar una generació no només contra corrent, sinó que perquè canviï el curs del corrent, i, perquè canviï el curs del corrent, hem d’animar-los a mullar-se». – María Solano Altaba
Mare de quatre fills i experta en comunicació, la professora María Solano Altaba, Degana de la Facultat d’Humanitats, Universitat CEU San Pablo de Madrid, i Directora de la revista « Fer Família », va desenvolupar una intensa, aclaridora i amena xerrada: «La educació quan la societat hi va en contra». Aquest va ser el cinquè esdeveniment de Bonaigua a Col·loqui i que va moderar amablement Ana Costa Casellas, Directora del Col·legi Pineda de L’Hospitalet de Llobregat.
La professora Solano va sintetitzar l’esquema de la xerrada en vint punts. Amb molt d’entusiasme i vivesa d’enginy, amb anècdotes i exemples pràctics, va anar presentant els diferents punts que va classificar en tres grups: cinc punts de coses dolentes, cinc punts de coses bones més que ens ofereix la societat actual, i finalment, deu punts amb petits trucs que ens poden ajudar a la reflexió, per veure com podem ajudar els que estan a prop nostre, en aquest procés tan difícil que és aquesta educació una mica contracorrent que tenim.
En esmentar els problemes més habituals, va esmentar que « som tremendament superficials , tenim molt poca capacitat d’aprofundir». Ho va explicar usant dos termes: «la ¨infoxicació¨ —vivim en una societat que rep molts inputs de massa llocs i correm el risc de perdre’ns en allò superflu, cosa que ens crida més l’atenció»; i el “infoentreteniment”, barreja d’informació i entreteniment, una informació light en què hem perdut de vista que és rellevant i superflu». «Les xarxes socials són absolutament planes: no hi ha jerarquia de la informació… tota la informació que reben els nostres fills, la reben de la mateixa manera. No hi ha res que sembli més important… Seguidament va apuntar a « la dictadura del Like »: «com més likes té alguna cosa millor sembla… és molt perniciosa i ens és molt difícil explicar a les següents generacions que el que és correcte pot no ser popular . És molt difícil per als fills, ells igualen correcte a popular i el popular és ser votat ».
La professora Solano també va parlar del llogaret global i «el problema és que ha deixat d’existir una cosa tradicional en l’educació que es diu la tribu». Va explicar què és l’ entorn multipantalla i el que s’anomena socialització mediàtica, «que ha deixat de produir-se, perquè a l’entorn multipantalles, cadascú té la seva pròpia pantallita i ja ningú descodifica ». I va tancar el grup dels problemes més habituals amb la càmera de ressonància : «Estic en una càmera de ressonància on només rebo missatges d’allò amb el que estic d’acord. Això es diu el biais cognitiu ».
Sobre les fortaleses de la nostra societat, va començar dient: «Nosaltres, a la universitat, sabem del cert que hi ha esperança». Va anar detallant diferents punts: Societat pendular ; generacions obertes a nous plantejaments ; «a aquestes generacions , el profund els conquereix . Quan es coneix allò bo, allò bell i allò veritable, veritablement això atrapa l’atenció d’aquests nois»; i un element molt important d’aquesta societat, que és molt positiu. I és que ara hi ha més adhesió. El que s’adhereix, s’adhereix de veritat ».
La tercera i darrera part va correspondre a deu reflexions pràctiques. « Val més arribar un any abans que un dia tard : hem de parlar amb transparències de les qüestions més complicades». « Confiança, confiança, confiança perquè només si hi confiem adquiriran responsabilitat » . L’error sempre suma. Límits, no càstigs, emfatitzant que “el cansament (de l’educador) és molt mal conseller per a l’educació”. El truc « a casa dels Pérez ». Alertar sobre « una ajuda excessiva : tota ajuda excessiva empobreix a qui la rep. Si nosaltres ajudem quan no cal, no hi haurà creixement»; «ens fa por que deixin de necessitar-nos ». Va subratllar « el valor de l’exemple, que és fonamental», i valorar el criteri propi. Com a última reflexió pràctica, va conversar sobre « canviar el curs del corrent : Educar els nostres fills en una cosa que la societat individualista ha deixat de fer. El mal triomfa quan els bons no fem res . Vivim en una societat que ha tendit a dir, bé, si fa allò i està malament, mentre a mi no m’esquitxi, jo no em fico. Hem d’educar una generació no només contra corrent, sinó perquè canviï el curs del corrent, i perquè canviï el curs del corrent, els hem d’animar a mullar-se».
Vídeo de l’esdeveniment
(podria trigar una mica a aparèixer)
Continuant amb la programació de Bonaigua a Col·loqui , el proper dissabte 29 d’abril a les 12:45h tindrà lloc el col·loqui “LA BELLESA DE VIURE” a càrrec Luis Gutiérrez Rojas , metge i Doctor cum laude a Psiquiatria per la Universitat de Granada . Us esperem!
