CONFIRMACIÓ – La plenitud de l’Esperit Sant

Efusió plena de l’Esperit Sant. Imprimeix el caràcter. Referma la filiació divina. T’uneix més fermament Crist. Enforteix els dons de l’Esperit Sant. Et vincula més l’Església i la seva missió. Et dóna la fortalesa de l’Esperit per difondre i defensar la fe, amb paraules i obres, com a testimoni de Crist.

Un vaixell de rems avança lentament, amb esforç. Amb una espelma, avança ràpidament. L’Esperit Sant t’impulsa com el vent cap a la santedat.

Tot batejat encara no confirmat. Ha d’estar en gràcia (si no és vàlida, però no dóna fruit fins a estar en gràcia). Professar la fe. Estar preparat per ser testimoni de Crist (catequesi prèvia). Tenir ús de raó (en perill de mort, també un nen) o 14 anys (ho decideix la Conferència Episcopal).

El “sagrament de la maduresa cristiana” és la plenitud del baptisme. A l’inici, al nen se’l batejava i confirmava a la mateixa celebració.

El bisbe, com a successor dels apòstols, per unir-te més a l’Església, als apòstols ia la seva missió de donar testimoni de Crist. En cas de necessitat, pot facultar el prevere

La Confirmació (confirma, reforça la gràcia baptismal) o Crismació (unció amb el crisma, ritu central del sagrament) s’administra a la missa, després de l’homilia.

Comença amb la renovació de les promeses del baptisme dels confirmands (renúncia a Satanàs i professió de fe). Imposició de les mans del bisbe sobre tots els confirmands (pregària perquè el Pare enviï el seu Esperit). Unció amb el Crisma al front de cada confirmant (amb el polze de la mà dreta i en forma de creu: N. “Rep per aquest senyal el do de l’Esperit Sant”). El Sant Crisma és oli d’oliva barrejat amb perfums, consagrat, beneït pel bisbe.

El padrí (home o dona) convé que sigui el mateix del baptisme (catòlic, eucaristia, confirmat, vida coherent amb la fe, almenys 16 anys, no siguin els pares, no pena canònica).

És la marca o segell de l’Esperit Sant a la teva ànima. És indeleble, inesborrable. Es rep una vegada a la vida. Perfecciona el sacerdoci comú, per confessar Crist públicament, com en virtut d’un càrrec. Indica que pertanys totalment a Crist i estàs al vostre servei i que Ell et protegeix.

És la tercera Persona de la Santíssima Trinitat. Procedeix del Pare i del Fill. És l’Amor de Déu. És Déu (etern, omnipotent, etc.). I és una Persona, no una força (parla amb Ell).

L’Esperit (buf, aire, vent) o Paràclit (advocat, Consolador) és l’Esperit de Veritat, d’adopció, de Crist. Guia l´Església.

La seva missió és fer-te sant. Que experimentis la joia de saber-te estimat i habitat per Déu. Omple el teu cor d’amor de Déu, de vida sobrenatural. Des del teu bateig, treballa la teva ànima com a jardí. Ets temple de l’Esperit Sant.

El Model és Jesucrist. El Modelador és l’Esperit Sant. Ser sant és assemblar-se a Jesús. L?artista converteix un bloc de marbre en una figura. L’Esperit us transforma en una imatge viva de Jesús. Dóna al teu cor la forma de Jesús.

Digueu-li, cada dia. Digues-li: Vine, oh Sant Esperit. Escolta’l. Docilitat, digues-li que sí. Discerniment, demana-li consell. Ell il·lumina la teva entesa, enforteix el teu cor, inflama la teva voluntat. Que no sigui el Gran Desconegut o Ignorat.

No. Lacció de la gràcia suposa un procés de maduració. Exigeix temps, lluita, correspondència per part teva. Et fa capaç de millorar, però has de lluitar.

Els dons i els fruits de l’Esperit Sant es poden aprofitar o no. La gràcia no destrueix la teva llibertat. Si t’ensenyen a llegir, i després no llegeixes res, de poc et serveix haver après a llegir. Reps un regal per poder complir una missió. Et donen unes llavors perquè preparis el terreny, sembres i recullis la collita.

L’Esperit Sant actua a la teva ànima i la perfecciona. El resultat, com els fruits d’un arbre, és que el teu cor és ple d’amor de Déu i d’amor als altres. Els fruits, segons sant Pau, són dotze: caritat, goig, pau, paciència, longanimitat, bondat, benignitat, mansuetud, fidelitat, modèstia, continència i castedat. És una manera d’explicar com l’Esperit Sant transforma el teu cor.

(perfecciona la fe): il·lumina la intel·ligència, per conèixer la fe en plenitud. Un cor impur no veu Déu.

(perfecciona la prudència): per triar, en els detalls, el millor per a la teva santedat i orientar els altres a la seva vida interior. La manca d’humilitat, l’aferrament al propi judici, la precipitació a l’obrar o la vergonya, ho dificulten.

(perfecciona la fortalesa): per ser ferm en la fe, constant en la lluita, fidel en la perseverança, i per vèncer, malgrat la feblesa. Facilita els actes de fortalesa, inclòs el martiri, per complir els deures religiosos, familiars i professionals, tenir paciència a la malaltia, constància a donar testimoni de la fe o exercir la correcció fraterna. Ho dificulten, els capricis, l’egoisme, la comoditat, la vergonya davant de l’ambient advers o la tebiesa.

(perfecciona la fe): per veure el Creador en la creació i si les coses t’acosten o allunyen d’Ell. La concupiscència dels ulls, el desig desordenat dels béns materials o cercar la felicitat només aquí, ho dificulten.

(perfecciona la justícia): ensenya a tractar Déu com un fill, amb confiança i tendresa, a identificar-se amb la seva voluntat, ia viure la fraternitat amb tothom. Ho dificulten, l’autosuficiència, l’orgull o el menyspreu dels altres.

(perfecciona l’esperança i la temprança): evita la presumpció i modera les gana sensibles. La por a l’infern també ajuda a convertir-se. Però estimar és témer ofendre Déu perquè és tan bo. Avorreix el pecat, medita els Novíssims (mort, judici, infern, purgatori, cel), fuig de les ocasions de pecat, purifica el teu cor, examina la teva consciència, sigues fidel a les gràcies. La pèrdua del sentit del pecat, el pecat venial deliberat, la tebiesa o la supèrbia, ho dificulten.