Una petita història d’un pare que segueix amb alegria l’acció de l’Esperit Sant a les ànimes dels fills. No neixen ensenyats, també necessiten aprendre a pregar i dedicar-los el temps de conversa necessari per a la comunicació.
Es va fer el silenci a l’habitació que era a les fosques. I quan va passar força més temps del que sol aguantar un nen callat…
– Ja els hi has explicat?
– Encara em falta dir-li més coses de com n’és de dolent el meu germà…
Consumits els minuts necessaris, el xaval va manifestar al seu pare que ja havia acabat. I en fer-li el petó de comiat i en un to de retret al que pensava havia estat un llarg monòleg delator de faltes alienes, li va preguntar si Ell li havia fet veure alguna cosa:
– Sí pare. Jesús també m’ha dit per dins que això de la baralla amb el meu germà és molt fatal.