Hi ha Crist sencer. Amb el cos, la sang, l’ànima i la divinitat. La seva presència és real (per excel·lència, la més real), veritable (no és un símbol o figura) i substancial (és Crist, no només la gràcia). Sagramental, misteriosa, però real.

El Jesús de l’Eucaristia és el mateix que neix a Betlem, fuig a Egipte, treballa a Natzaret, predica, fa miracles, mor a la Creu i ressuscita. Al crucifix sembla que hi és, però no hi és. Al sagrari sembla que no hi és, però hi és.

És un miracle, un misteri de fe. Ho saps perquè diu Jesús i l’Església. És raonable creure Jesús perquè mai va mentir. I els seus miracles demostren que és Déu. Cura malalts, ressuscita morts, calma una tempesta. Un misteri és una veritat inesgotable, com l’aigua d’un pou, no és absurd o com un mur impenetrable.

Per amor. Complida la seva missió de salvar-te del pecat, ha de tornar al cel. Però en necessites. Inventa la manera d’anar-se’n i de quedar-s’hi. És al cel amb la seva santíssima Humanitat, i és a l’eucaristia.

A la litúrgia jueva ( zíkkaron ) i els Pares de l’Església ( ipommema ) l’expressió memorial o memòria té un sentit realista. No és un simple record de res. La Missa torna a fer present el Sacrifici de la Creu, el perpetua. Crist et redimeix a la Creu. A missa reps els fruits de la seva salvació.

La conversió del pa i del vi al Cos i la Sang de Crist. Encara que romanen les aparences, allò que era pa i vi ara és Crist.

La substància constitueix la naturalesa d’una cosa, encara que canviïn els accidents (color, sabor, mida). Un arbre, transformat a taula, és fusta. La cendra ja no és fusta.

Té un valor infinit. El Fill de Déu i nosaltres amb Ell s’ofereix al Pare. És la pregària més valuosa. Val més que tots els sacrificis, almoines i oracions particulars. Si fem un regal entre diversos i cadascun posa 1€ i un altre 100.000€, el regal és únic, de tots.

La teva vida humana, unida a la de Jesús, es divinitza. Com l’aigua barrejada amb el vi del calze, es converteix en vi, i després a la sang de Crist.

Viu la missa, hi participa. No ets un espectador. Parles amb Déu. Les vostres paraules són pregària, reflecteixen la fe i l’amor del vostre cor. L’aprofites segons les disposicions. La pietat és fer amb amor les coses de Déu. Treure un got o una galleda d’aigua, d’amor, depèn de tu.

Llegeix un llibre sobre la Missa. Si visites un museu amb una guia gaudeixes més, ho entens.

Estar batejat. Saber què és l´eucaristia: catequesi de Primera Comunió. Dejuni eucarístic: no menjar ni beure res, excepte aigua o medicines, una hora abans de combregar. Estar en gràcia de Déu: no tenir cap pecat mortal.

No combreguis mai sense estar en gràcia de Déu, és un sacrilegi. Si et pregunten, digues que t’has de confessar o que has menjat alguna cosa. Ningú abraça la seva mare bruta, primer es dutxa. Encara que no combreguis, ofereix la Missa. Si has combregat malament, confessa’t com més aviat millor.

No. Això és fals. La justícia divina no és cruel. Déu és Amor, és Misericordiós. El pecat no exigeix un càstig, però sí curació. Déu t’allibera del pecat, per amor.

La salvació és obra de la Trinitat. El Pare i l’Esperit participen del patiment del Fill. La seva Redempció concilia misericòrdia i justícia. I et permet penedir-te, desgreujar.

Sí. I complir un contracte laboral, pagar els impostos o respectar les normes de trànsit. Però, és obligatori visitar el teu avi malalt, fer un petó a la teva mare, ajudar un amic? Ho has de fer, però per amor.

Donar glòria a Déu és de justícia. Tot és un regal seu. Vida, salut, qualitats, el seu amor. Si reses no fas un favor a Déu. Recordes la teva dignitat de fill de Déu. I que els altres són els teus germans.

L´Església t´ajuda així a santificar les festes. Com una mare obliga el seu fill a menjar perquè no mori. Has d’anar el diumenge o el dissabte a la tarda, encara que no estiguis en gràcia. Si estàs malalt o no pots, no piques. Com desitges rebre Jesús, sigues previsor.

Viu la teva fe amb naturalitat. “Vaig a missa, ens veiem després”. Com si necessites una migdiada diària. No us absentes per falta d’afecte o interès. Si algú fa bromes agressives, en un altre moment, li ho expliques. En una societat plural, diversa, ser tolerant és respectar tothom. Ferir els sentiments és ser maleducat, intolerant.

Sí. Per Déu: agraeix-li quant t’estima. Pels altres: resa per tots els necessitats. Per tu: per ser sant i vèncer les temptacions. L’aliment és al cos allò que la gràcia a l’ànima. T’enforteix. Combregueu amb freqüència.

Ser sant és complir la voluntat de Déu, assemblar-se a Jesús. És actuar, sentir i pensar com Ell. La missa t’identifica amb Jesús, vius la vida, t’alimenta. Jesús us renta els peus, us convida a servir, a viure la unitat, el Manament de l’amor, la pau, el perdó. La missa transforma el teu cor. Que tots notin que ets misericordiós, solidari, alegre.