LA CONFESSIÓ. EL SAGRAMENT DE LA RECONCILIACIÓ

És allò que t’allunya de Déu i els altres i et fa infeliç. Déu assenyala el mal. Com un pare, per amor, indica al fill un perill. Déu no pot patir, però sí compadir-se. Pateix, perquè la teva ingratitud, davant dels seus regals, et fa infeliç. I ningú més no et pot donar la vida, etc. Pateix, perquè t’estima i no és indiferent. I és feliç quan aconsegueix alliberar-te del teu egoisme o addiccions.

Comets un pecat si alguna cosa és dolenta (matèria), ho saps (advertiment) i ho vols (consentiment). És una desobediència voluntària a la Llei de Déu (estimar).

La teva consciència: lloa el bé i et recrimina el mal. Formació: no n’hi ha prou de voler, aprèn, o no sabràs curar un ferit o distingir un bolet verinos; estudia el Catecisme, els Evangelis, el Papa. L’experiència: el temps mostra què és correcte pels seus fruits.

Els deu Manaments de la Llei de Déu són com una brúixola o GPS. Hi ha pecats mortals i venials. I de pensament, paraula, obra i omissió.

Mortal: matèria greu, plena advertència, perfecte consentiment (perdo la gràcia, sense penediment, em condemnaria en rebutjar el perdó). Venial: matèria lleu, o matèria greu sense plena advertència o complet consentiment (disminueix la caritat, disposa al pecat mortal, mereixo les penes del purgatori).

Sí. Saps que alguna cosa et fa malbé i perjudica els altres, i no pots evitar-ho. Et deixa buit, trist. Jesucrist és el teu Salvador. I les virtuts et fan lliure.

Una prova. Una invitació a actuar malament. Per por, debilitat, plaer. És un parany, com l’ham per al peix. Si no consenteixes, no és pecat. El pecat no dóna la felicitat perquè el dimoni no en té; enveja la teva felicitat d’aquí i de la del cel. Resa. Lluita. El sacrifici és com el gimnàs de lànima.

Sí, amb lajuda de Déu. La temptació mai no és superior a les teves forces. Ets lliure. Si no lluites, sents remordiments. L’única esperança segura és la misericòrdia de Déu. Només, et desesperes.

Només Déu. L´Església, el sacerdot, actua en nom de Déu. Mai no pot parlar de la confessió. El pecat desapareix, com una taca, només en queda el record. L’amor purifica el teu passat

Perquè ho diu Jesús. Per assegurar-te el perdó. Dóna pau. El capellà no és millor i també es confessa. Demanar perdó i ser perdonat no és el mateix. Si trenco un vidre i demano perdó al veí, em pot perdonar; o no, perquè és la cinquena vegada; o només si pago el vidre. Però Déu perdona sempre.

Al principi costa una mica, però cada cop costa menys. El capellà t’ajuda. És com anar al metge, de l’ànima. El sacerdot prega per tu, admira la teva sinceritat, agraeix a Déu els teus bons desitjos. Déu no condemna, acull, dóna esperança. És tendresa.

• • Examen de consciència: recordo què he fet malament.
  • Dolor dels pecats: no vaig actuar correctament, me’n penedeixo.
  • Propòsit de l’esmena: vull canviar.
  • Dir els pecats al prevere: tots els mortals, amb sinceritat, o no hi ha perdó.
  • Complir la penitència: prego l’oració o faig l’obra que el confessor indica.

No. La confessió freqüent posa la teva lluita lluny, en el pecat venial i les faltes d’amor. I forma la consciència. Ajuda a tenir una consciència delicada i estimar Déu i tothom.

Seria com no dutxar-te per por de tornar a embrutar-te. Estaries cada cop pitjor. Confessa’t sempre que ho necessitis. Aixeca’t una vegada i una altra. Això et farà sant. Ja milloraràs amb l’ajuda de Déu i de la Mare de Déu. La confessió és eficaç si és sincera, ben preparada. Evita la rutina. Dolor real de cor. Propòsit seriós.

Perquè intentes ser perfecte. I les coses costen, no surten a la primera, som febles. Rectifica. Fallar és normal. Si no acceptes la realitat, et desesperes.

Vols ser sant. Déu us dóna la seva gràcia i compta amb el temps. I tu de vegades ets feble. Reconeix, amb humilitat i amb bon humor, que no és fàcil.

Confessar-se no és només perdonar els pecats. És demanar perdó, dolgut, a un Amic.

Reconéixer els teus pecats és una gràcia de Déu. Et permet millorar. Si no coneixes els teus errors culpes els altres, i fas pena. El sentiment de culpa, com la febre, avisa del perill, per curar-te.

No. El mal malmet, encara que no ho sàpigues ni tinguis culpa. Un verí o l’egoisme et fan infeliç. Si saps, pots triar, ets lliure.

Perquè siguis humil i no superb. Si et creus perfecte, et falta amor i menysprees tots, et falta comprensió. I ets pecador. Jutjar amb duresa, sense misericòrdia, és injust.

Déu t’estima com ets, amb les teves fallades, si no les vols. Sap que vols millorar. Que et costa complir els propòsits. Si recomanes, per amor, se n’alegra i t’ajuda.

Déu sempre et mira amb afecte perquè ets el fill, o la filla. Veu el teu cor enamorat i la teva voluntat feble. Que intentes convertir-te. No et veu com un drap brut, et veu com una samarreta bonica per rentar.

Déu perdona tot, sempre. No es cansa de perdonar. Si te’n penedeixes de debò. La misericòrdia de Déu és infinita.

Ets sant/ai pecador/a. Et penedeixes. I t’il·lusiona estimar de debò. Compartir les teves qualitats amb tothom. Quan vols, amb la gràcia de Déu, ets genial, dónes la teva millor versió i fas feliços a molts.

Si desobeeixes la teva mare, jugues amb la pilota i trenques el mirall, la culpa és teva. La teva mare et perdona (culpa), però has d’arreglar el mirall (pena). La pregària, l’almoina i el dejuni o sacrificis són una manera de penitència.

La indulgència, plenària o parcial, allibera de la pena pendent per pecats ja confessats i perdonats. Per obtenir-la: 1. Realitza l’obra indicada. 2. Confessió (amb una setmanal pots guanyar indulgències cada dia). 3. Combregueu (dies abans o després). 4. Resa pel Papa. 5. Rebutja tot afecte al pecat, inclòs el venial, desig de ser sant.

Només les persones batejades poden obtenir indulgències. Es pot aconseguir una indulgència plenària al dia i moltes parcials. Es pot oferir per a persones difuntes. Qui mor en gràcia, amb penitència pendent, es purifica al purgatori.

Déu també perdona fora de la confessió. Demana perdó per amor, no per temor. Intenta confessar-te com més aviat millor, busca el sacerdot.