Sant Joan Pau II sobre l’ancianitat: “La vellesa és la coronació dels esglaons de la vida. S’hi cullen fruits: els fruits del que s’ha après i el que ha experimentat, els fruits del que s’ha fet i d’allò aconseguit, els fruits del que ha patit i el suportat.Com a la part final d’una gran simfonia, es recullen els grans temes de la vida en un poderós acord.I aquesta harmonia confereix saviesa; la saviesa que va demanar en oració el jove rei Salomó (cf. 1 Re 3, 9. 11), més decisiva, per a ell, que el poder i la riquesa, més important que la bellesa i la salut (cf. Sab 7, 7-8. 10), la saviesa de la que llegim a les normes de vida de l’Antic Testament: “Que bé que diu la saviesa als ancians, i la intel·ligència i el consell als nobles! La corona dels ancians és la seva rica experiència, i el temor del Senyor la seva glòria” (Sir 25, 7-8).”
Fragment d’Alocució del Sant Pare Joan Pau II als ancians. Catedral de Munic. Dimecres 19 de novembre de 1980.
Escoltar document (veu digital):
Altres fragments del document:
“Vosaltres sou, germans i germanes de les generacions de gent gran, un tresor per a l’Església; ¡vosaltres sou una benedicció per al món! Quantes vegades alleujareu els pares joves, que bé podeu introduir els petits en la història de les vostres famílies” i de la vostra pàtria, a les faules del vostre poble i al món de la fe!A l’hora de tractar els seus problemes, els joves troben sovint en vosaltres més facilitat d’accés que en la generació dels seus pares. els vostres fills i filles, la més valuosa protecció en les hores difícils.
No vull deixar sense donar una resposta de consol a les tribulacions de la vellesa, a les vostres xacres i malalties, al vostre desemparament i solitud. Però voldria considerar-les, juntament amb vosaltres, sota una llum consoladora, la llum del nostre Salvador, “que per nosaltres va vessar la seva sang, per nosaltres va ser assotat i per nosaltres coronat d’espines”. El us acompanya a les proves i els sofriments de l’ancianitat, i vosaltres us acompanyeu en la seva via crucis. No vesseu cap llàgrima sols, ni les vesseu en va (cf. Sal 56, 9). Ell, patint, ha redimit el patiment; i vosaltres, patint, col·laboreu en la seva redempció (cf. Col 1, 24). Accepteu el vostre patiment com si fos la seva abraçada, i transformeu-ho en benedicció; accepteu-lo, juntament amb Ell, de les mans del Pare, que precisament així opera la vostra perfecció, amb una saviesa i un amor insondables però indubtables. La terra es converteix en or al forn (cf. 1 Pe 1, 7); el raïm es converteix en vi al cup.
Si no hi ha confiança en Déu, no hi ha , en definitiva, consol a l’hora de la mort. Doncs precisament allò que Déu vol és això: que, almenys en aquesta definitiva hora de la nostra vida, ens confiem al seu amor, sense cap altra seguretat més que aquest amor seu. Quins serens podem mostrar-li la nostra fe, esperança i amor!