Els dies 15 i 16 de maig hem tingut a l’Oratori el Sr. José Carlos Martín de la Hoz, Postulador de la Causa de Montse Grases, les restes de la qual reposen a la Cripta de Santa Maria de Bonaigua. S’ha reunit amb diversos grups per parlar de la vida de Montse i impulsar-ne la causa de Beatificació. Transcrivim un article seu que resumeix molt bé allò que ens ha transmès aquests dies.
Els misteris de la vida de Jesucrist que periòdicament revivim a la Litúrgia de l’Església es materialitzen en descobrir tantes empremtes de l’encarnació del nostre Senyor Jesucrist, que serà sempre per a nosaltres i, encara, en les accions més petites, l’únic i veritable Mestre , el Salvador, el Messies i el Senyor.
Alhora, descobrim de seguida que els sants que ens han precedit al cel, des d’allà ens contemplen amb afecte i romanen al costat nostre a través de la seva i exemple de vida i de la seva poderosa intercessió. Essencialment ens subratllen que el camí per a la santedat és la plena identificació amb Jesucrist. Així ho explicava sant Josepmaria: “Per apropar-nos a Déu hem d’emprendre el camí just, que és la Humanitat Santíssima de Crist” (Amics de Déu, n. 299).
Així doncs, la devoció a sant Josepmaria, com a qualsevol sant, és una qüestió de realisme i d’humilitat. Només cal adonar que gaudim de la confiança dels nostres amics els sants i de la seva imprescindible ajuda sense la qual gairebé no podríem fer res. D’aquí ve la importància de la rectitud d’intenció, de cercar la glòria de Déu i, per tant, de tenir els “mateixos sentiments de Crist a la creu”.
Solia dir sant Josepmaria que la història de l’Opus Dei, com la de cadascun dels cristians, és la història de les misericòrdies de Déu. Sempre som a la mirada complaent de Jesucrist i de la seva Mare beneïda, a la qual diem amb la tendresa de l’aquella vella pregària de sant Bernat, la Salve: “Torna a nosaltres aquests teus ulls misericordiosos”.
L’Església de comunió de què ens parla el Concili Vaticà II, es concreta en el dogma de la comunió dels sants, és a dir, la comunió de la misericòrdia de Déu i de la seva mare, sumada a la misericòrdia dels sants. La veritable comunió dels misericordiosos.
La devoció privada als sants es converteix en una apoteosi de la santedat quan adquirim la connaturalitat d’una vida de relació personal amb tants sants que volen mostrar ardentment el seu cor sacerdotal per ser mediadors entre Déu i els homes. Sentit comú per comptar amb ells i sentit sobrenatural per gaudir amb ells en “la nostra conversa al cel”. És important assegurar l’esperit doncs amb el pas del temps, les obres humanes tendeixen a la decadència, per això és important la lectura dels textos dels sants, les històries de les seves vides, les seves anècdotes de santedat. Sant Josepmaria a la seva carta número tres afirmava amb bon humor que els sants són “incòmodes”, ja que dinamitzen la vida espiritual al seu voltant, però no són “insuportables” (Cartes de sant Josepmaria, Vol. I, 3, n. 74) .
Moltes vegades haurem escoltat que els sants han estat els revolucionaris del seu temps, ja que en mostrar la seva rebel·lia de voler ser fills de Déu van revolucionar l’ambient d’apatia o d’acomodació del seu temps. Van sortir, doncs, com es diu ara, de la seva zona de confort. Meditar sobre la vida de Montse Grases, les restes del qual es troben a l’Oratori de Santa Maria de Bonaigua ens ajudarà a tots a atrevir-nos a demanar a Déu per la seva intercessió moltes gràcies i favors per a la nostra vida quotidiana.
José Carlos Martín de la Hoz