Les tres preguntes de Montse Grases

Missa en acció de gràcies per Montse Grases.

Un any més hem celebrat a Santa Maria de Bonaigua la Santa Missa en acció de gràcies per l’exemple que ens ha donat la nostra germana Montse Grases. Gràcies a Déu la devoció a Montse segueix viva i són milions de persones les que a tots els continents la invoquen. Un reflex d’això és que a la cripta on reposen les seves restes i que és al nostre Oratori de Bonaigua, vénen gent de totes les nacionalitats. De vegades, als que treballem aquí ens sorprèn que des dels cinc continents acudeixi gent que té tant d’afecte a la Montse, que per a nosaltres és un exemple i un al·licient per créixer en la seva devoció.

La missa va revestir un aire d?agraïment i festiu. A l’homilia es van esmentar les tres preguntes de Montse, seguint el fil d’ una conferència que va pronunciar el Postulador de la Causa, José Carlos Martín de la Hoz , al saló d’actes de Bonaigua, fa vuit anys,

La primera pregunta se situa al novembre 1957, just després que fes un curs de retir a Castelldaura. El Senyor li diu si està disposada a seguir-lo amb el lliurament de la seva vida. Ella respon al principi amb altres preguntes, que semblen evasives: estaré preparada? Seré capaç de lliurar-me al Senyor per a tota la vida? Sóc encara poc madura (tenia 16 anys), i si m’equivoco? Les preguntes de Montse eren una manera de guanyar temps, però unes setmanes després, arribaria la resposta:

“En efecte, arribem al 24 de desembre de 1957, hores abans de la nit de Nadal, la Montse va anar a Llar per fer una estona de pregària per preparar-se per viure el Nadal i després tornar ràpidament per ajudar la seva mare a preparar el sopar. Durant la conversa amb Jesús va tornar a fer la pregunta de sempre, esperant la resposta de sempre i, per tant, amb les seves evasives de sempre, és a dir, res especial, però aquesta vegada se li van gravar a l’ànima unes paraules: “Qui crida, dóna la seva gràcia”. Davant això, va decidir no donar-hi més voltes i refiar-se del que Ell havia pensat i, per tant, dir-li que sí i llançar-se a la piscina. El lliurament, efectivament, és a dir que sí i la fidelitat és a dir que sí a cada estona”.

La segona pregunta arriba un any més tard, quan Montse estava endinsant-se en la seva vocació, fins i tot sospesant la possibilitat d’anar a estudiar a París, amb altres noies de la seva edat, per començar la universitat i col·laborar en l’inici de la tasca apostòlica de l’Obra país veí. Comencen a aparèixer els primers símptomes de la seva malaltia, un gran dolor a la cama. El Senyor li pregunta si estava disposada a seguir-lo amb el patiment causat pel dolor i la malaltia. Monte respon amb una altra pregunta: però si m’has cridat a seguir-te, i vols que vagi a París, per què ara aquests dolors?

Però de seguida respon que està disposada a seguir-lo amb forts dolors a la cama. És un segon pas important en el procés de maduració de la seva vocació i, per tant, dels seus desitjos de santedat, seguint de prop Jesucrist.

La tercera pregunta. És al mes de juliol de 1958, quan els dolors no remeten. Montse intueix que els seus pares no ho estan explicant tot i, una nit, de cop i volta, li pregunta a la seva mare per la seva malaltia. La seva mare li revela la realitat: té un sarcoma d’Edwing el pronòstic del qual és mortal. Déu li pregunta si vol anar al cel. La Montse es resisteix i li pregunta a la mare si tallant la cama té possibilitats de continuar vivint. La seva mare insisteix a la gravetat de la seva malaltia. És quan Montse respon al Senyor que està disposada a allò que calgui, i es queda tranquil·lament adormida al costat de la seva mare.

Ja és un pas important d’aquest procés de maduració interior, d’acceptació de la voluntat de Déu amb aquesta alegria que és habitual a Montse. El pare era un gran aficionat a la fotografia. Gràcies a això ens han arribat múltiples fotos de la Montse, sempre somrient, amb aquesta alegria que té una mica espontani, però que es veu consolidada en la mesura que va madurant la seva acceptació de la voluntat de Déu.

Han passat 65 anys des de la mort de Montse. Són molts els favors que s’atribueixen a la intercessió per tot el món. Li demanarem a la Montse tants petits favors i, sobretot, el miracle per a la beatificació.

Javier

24 de maig de 2024

Més informació sobre la Causa de Beatificació de Montse

Categorías: Destacat | Família | Joves