MATRIMONI. Déu beneeix l’amor humà

Una mica meravellós. Una persona se’n lliuri a una altra totalment. En un lliurament recíproc. “Sóc tot teu. Et pertanyo. Si ets feliç, jo sóc feliç. T’entrego el meu cor. Vull compartir la resta de la meva vida amb tu i formar una família. Passar d´un jo i un tu a un nosaltres. Vull que siguis el pare o la mare dels meus fills. I acollir-los com un do, fruit del nostre lliurament”.

Imagina’t una piràmide amb tres nivells. Atracció física (m’agrades), enamorament (t’estimo) i amor personal (t’estimo). L’enamorament, com l’atracció, no exigeix esforç, és passatger, idealitza l’altre i és inestable com qualsevol sentiment. L’amor esponsal, les noces, és un acte de la voluntat, una elecció, un compromís amb la persona sencera; és l’amor veritable i complet.

Sí, amb esforç. Estimar és una cosa viva, com tenir cura d’un jardí. Cada persona és única, irrepetible, inesgotable. La seva vida és biogràfica. No és la mateixa de fa dos anys. La relació damor perdura, malgrat els canvis personals o de circumstàncies. Estimar és donar i donar-se.

L’amor veritable vol ser per sempre, superar el temps. Madura, passa per diferents etapes. En canvi, allò físic, com el misteri d’una cova en investigar les galeries, s’acaba.

Estimar, com ballar o cantar, exigeix entrenament i aprenentatge.

La millor preparació és estimar cada dia més la teva família i tots, créixer en virtuts, no tancar-se en una relació. És un temps de prova. Per conèixer-se i conèixer l’altre. De cara al vostre possible matrimoni. Mantenint la llibertat, sense un compromís definitiu. Convé parlar de tot. Amb sinceritat. Família, feina, amistats, creences, números de fills, educació, diners, vacances. Conèixer algú exigeix força temps. No és una relació superficial. L?altre no canviarà. És veure’l alegre, enfadat, triomfador, derrotat. Saber què opinen d’ell o ella la família, les amistats i els companys de feina. L’enamorament, que cal, idealitza la realitat. L´amor veritable és objectiu, sense que desaparegui l´enamorament.

No. L´amor sense compromís deixa insatisfet. La relació personal es polaritza al sexe. Crea inseguretat, per por de perdre l’altre. El càlcul substitueix l’amor. Es perd llibertat, per decidir serè, sense coaccions. L´amor a prova no respecta les etapes naturals de l´amor, dificulta el veritable amor. Les estadístiques proven que sense autocontrol perilla l’estabilitat i la fidelitat futura. El lliurament de la intimitat sexual necessita un compromís precís.

És la voluntat, expressada per un home i una dona, de lliurar-se mútua i definitivament per tal de viure una aliança d’amor fidel i fecund. És l’únic que els pot convertir en esposos. Aquest compromís d’exclusivitat i estabilitat, lliure i conscient, és indispensable i insubstituïble. El consentiment origina l’enllaç conjugal, indissoluble fins a la mort, i beneït per Déu.

La convivència de fet, etc., sense aquest compromís definitiu, són una altra realitat, i limiten l’amor veritable, ja que no hi ha aquest compromís de per vida.

El bé dels cònjuges. Es casen per ser feliços, per amor, i per estimar. I la procreació i educació dels fills, formar una família.

No. Somiar un amor ideal, perfecte, fa molt de mal. És irreal, inhumà. Produeix frustració. El matrimoni, la família, l’amistat, educar els fills, és molt bonic i real. Èxits, fracassos, experiència, rialles, avorriment, desànim. Alegries, patiments. La vida és un repte, costa. No et comparis amb ningú. Feu el que pugueu. I riure-vos molt. El vostre matrimoni serà únic i per tant original i autèntic.

Centra’t en allò que l’altre fa bé. Conreeu interessos comuns. Demaneu perdó i perdoneu-vos. Sigueu sincers i confieu. No renyeu en públic. No us fiqueu al llit enfadats. Sigueu agraïts. Reseu junts i l’un per l’altre. La humilitat mútua assegura l?amor. Mira el teu cònjuge com Déu el mira, amb l’amor i la misericòrdia amb què Ell el mira.

L´amor ha de créixer, renovar-se. Estimar no és suportar l’altre, és voler-lo com és. És sumar, complementar-se, formar equip, compartir qualitats. Cuideu els petits detalls diaris. Somriu, escolta, pregunta, serveix. Manifesta el teu afecte. Abraçades, petons, lloances. Evita molestar, intenta agradar. Cuideu l’aspecte personal. I molta paciència i rialles.

Els fills no han de desplaçar la relació de parella, que és la base del matrimoni.

Descansa, et canviarà la cara. Desconnecta, ho veuràs tot d’una altra manera. Aneu-vos un cap de setmana, per parlar sols, tranquil·lament. Per gaudir i recuperar la comunicació. Intercanvieu opinions, expectatives, en un to positiu, constructiu. Pregueu i feu pregària: què espera Déu de mi, de nosaltres? L’orgull mata l’amor, la humilitat el salva. Les relacions damistat amb altres matrimonis també ajuden.

Discutir és normal, però amb delicadesa. Escolta, no interrompis, intenta comprendre l’altre, busqueu solucions, sense recordar conflictes del passat. L’home i la dona, iguals en dignitat, pensen, senten i actuen de manera diferent, es complementen i s’enriqueixen. Recordar això evita molts equívocs.

Recordeu els bons moments. No us vau equivocar. L’amor et va fer veure el bo de l’altre que els altres no veien. El regal ets tu, millora afecte, alegria, servei. En què he de canviar jo ara per revitalitzar l’afecte? Viu d’esperança.

El dret a ser feliç és protegir allò que més estimes, no destrossar el teu cor. Pensa com se sentirà l’altre i seràs més amable. Si necessiteu ajuda, acudiu a un professional de la reconciliació. Val la pena. Sereu feliços.

L’acte conjugal és unitiu i procreatiu. Uneix més els esposos i origina noves vides. Cada fill és un regal, únic, irrepetible, original. És fruit de l´amor. És una font de felicitat, que exigeix sacrificis.

Però la vostra relació de parella continua sent el primer. És la base de la família. No la descuideu, és el millor regal per als fills.

Els qui es casen demostren una gran capacitat d’estimar. No es casen per separar-se o divorciar-se. Després, la vida es pot complicar. Cada parella és un misteri i ningú no els jutja.

Estimar algú no és només sentir satisfacció, per la seva presència i tracte. És desitjar-ne el bé i la felicitat. I això comporta sacrifici personal. Tot i la fragilitat humana, mantingues el compromís. Ser fidel és mantenir l’amor viu. Ets lliure, pots estimar i perdonar. I davant ferides difícils, diu.

L’ideal seria reconstruir la convivència. Pels esposos i pels fills, que són els que pateixen més. Llevat que la reconciliació sigui impossible o el matrimoni nul.

La cultura individualista oblida que sense relacions amb els altres no creixes com a persona. No som illes. El pecat dificulta l’harmonia, la comunió entre home i dona. Discòrdia, esperit de domini, infidelitat, gelosia, conflictes, odi, ruptura. L’atur, la malaltia o la família del cònjuge també poden ser un repte. El pitjor enemic de l?amor és l?orgull. Però la gràcia de Déu és superior.

Jesús restableix el matrimoni volgut per Déu des de l’origen. Un amb una i per sempre (Mt 19, 3-9, Mc 10, 1-12). I dóna la gràcia per viure’l en la nova dignitat de sagrament. És signe de l´amor esponsal de Crist cap a la seva Església.

Un sagrament, cosa que santifica. Un punt de trobada amb Déu. És un projecte de vida en comú, entre un home i una dona. Una íntima comunitat de vida i amor. Déu us ajuda a fer realitat aquest somni de felicitat, d’estimar-vos i formar una família.

Entre batejats només és vàlid el matrimoni que sigui sagrament, no el civil, que no té la gràcia sacramental. No rebutgeu aquesta ajuda del cel. L’amor humà és meravellós i fràgil.

Tot matrimoni és una vocació, un camí de santedat. El matrimoni cristià, a més, és un sagrament. Casar-se per l´Església no és qüestió de papers. Reps una ajuda especial de Déu. Per assegurar el teu amor i superar els reptes de la vida matrimonial i familiar. Com el parabrisa d’un cotxe, que és un vidre reforçat, més resistent.

El consentiment matrimonial crea un enllaç perpetu i exclusiu. El sagrament reforça aquest enllaç natural. I dóna als esposos la gràcia per santificar la vida conjugal i leducació dels fills.

El matrimoni estona (celebrat, casament) i consumat (acte conjugal) és indissoluble per llei de Déu.

Matrimoni nul. Malgrat les aparences, va ser invàlid, mai no va existir. Per manca d’intenció (casar-se per sempre, fidel, obert als fills), llibertat (engany, coacció) o capacitat (immaduresa, malaltia psíquica). L’Església no anul·la el matrimoni, declara que fou nul.

Separació. Els esposos ja no viuen junts, encara que continuen casats. La convivència era molt difícil o perillosa, per als esposos o els fills, per violència física o psicològica; o per greu infidelitat matrimonial. No utilitzeu els fills per atacar l’altre. I fomenta l?esperança de la reconciliació. Ets lliure, pots estimar i perdonar sempre.

Divorci. Si un divorciat es torna a casar civilment, no respecta l’enllaç conjugal anterior. L’Església, fidel al Senyor, no ho pot reconèixer. Us convida, amb afecte, a una vida de fe, oració, obres de caritat i educació cristiana dels fills. La seva situació objectiva contrasta amb la llei de Déu. Per això, com altres persones, no pot rebre la confessió, l’eucaristia o exercir certes responsabilitats eclesials. Com a fill de Déu, forma part de l´Església i pot ser exemple de moltes coses.

Déu és una família, una comunió de Persones, no un ésser solitari, avorrit. Ens ha creat a imatge i semblança seva. Pots relacionar-te amb tothom. I Déu és Amor. Ets lliure per estimar, no ets una pedra. La família és una escola damor. Reps amor i aprens a estimar. T’estimen pel que ets, no pel que tens.