Aquesta realitat m’ha fet pensar en un succeït de l’hospital Laguna, a Madrid, on acudeixen sobretot persones amb malalties molt avançades. Estava ingressada en una habitació una senyora gran. Un sacerdot del centre sanitari la visitava de tant en tant, i un dia, quan ella estava a prop de morir, el capellà va estar al seu costat, parlant-li de l’amor de Déu i de la trobada que tindria amb Ell a l’altra vida.
Acompanyada per alguns familiars, la malalta estava adormida i no semblava assabentar-se de gran cosa. Quan el sacerdot anava a marxar, la néta de vint anys que havia estat present li va detenir: Puc dir-li alguna cosa? –És clar. Miri, jo no tinc fe. Però he estat escoltant el que deia a la meva àvia i m’ha sorprès… Mai no havia pensat que Déu fos com diu. Vaja, que jo… a un Déu així, m’hi apunto!
Cadascú imagini com segueix la història… En aquesta habitació de l’hospital hi hauria representants de tres generacions: l’àvia, la néta i, al mig, molt probablement, els pares de la noia. De les tres edats, la dona tenia fe, i la més petita era agnòstica. Les paraules del sacerdot potser trigaven més a arribar a cors cansats i vells, però una ment jove les va recollir al vol.
Com es veia en aquesta cambra, el relleu generacional de la societat s’ha anat secularitzant, abandonant el cristianisme. Se citen com a proves les estadístiques sobre el descens de la pràctica de la fe, les ruptures familiars, els suïcidis, etc. Tendències irrefutables. Miri, jo no tinc fe.
És clar, tan malalta com està l’àvia, no és estrany. Però auscultem una mica, que no tots anem igual. Hi ha gent que va inspirada a missa amb fe profunda i expira alegria de dilluns a diumenge, a casa ia la feina, amb clars alts i baixos i fractures, però disposada a confiar en Déu ia recuperar-se dels sots. Altres persones compleixen el precepte dominical i no bateguen gairebé per dins. D’aquests, potser alguns estan lluitant per tornar a ressuscitar, i en el fons es fien que l’Eucaristia amaga un misteri profund de Vida, i per això s’acosten als sagraments. Altres pocs, potser, no saben gaire bé per què van a l’església, o fins i tot alguna vegada van per tranquil·litzar la consciència o guardar les aparences. Després hi ha els molts que no volen saber res de religió, o voldrien, però ningú els ha dit res ni han trobat amics convincents.
Per descomptat, només Déu pot auscultar el cor de cadascú. I, com han subratllat força sants del segle XX (santa Teresina, santa Faustina Kowalska, santa Teresa de Calcuta, sant Joan Pau II…), Déu és una misericòrdia ardent que no caduca ni es fa malbé amb les calors de l’estiu. Una misericòrdia que sorgeix de cor enamorat.
Sant Josepmaria explica que un cop un amic, amb bon cor, però sense fe, el va fer mirar un mapamundi perquè es fixés en «el fracàs de Crist». Per què un missatge suposadament diví es desconeixia a tants llocs? El fundador de l’Opus Dei al principi es va omplir de tristesa. Però al mapa de la terra devia intuir alguna cosa del mapa del cel, ja que explica que «aquesta sensació va durar només un instant, per deixar pas a l’amor ia l’agraïment, perquè Jesús ha volgut fer cada home cooperador lliure de la seva obra redemptora . No ha fracassat: la doctrina i la vida estan fecundant contínuament el món. La redempció, per El realizada, és suficient i sobreabundant».
Al mapamundi inflamat d’injustícies i guerres, cada cristià pot instal·lar, parafrasejant el papa Francesc, el seu hospital de campanya. A l’entrada de la botiga, si voleu, podeu posar, en lloc de l”Arbeit macht frei’ (‘El treball libera’) explotador, un exemple evangèlic que inspiri la seva vida i millori el seu entorn (la família, les amistats, els col·legues , els veïns…), cosa que el porti a treballar «per l’aliment que es conserva fins a la vida eterna».
En aquest hospital se’ns cura d’una greu malaltia: la manca d’amor que, a la nostra vida, que té la seva expressió més gran a no saber-se estimat per Déu. I sortim de l’hospital entenent que és possible estimar, curats: algunes persones el capten a la primera; altres requeriran un llarg procés de recuperació després d’haver estat guarit de les ferides.
Voldria acabar aconsellant-te una jaculatòria que recomanava sant Josepmaria. Brotava molt del fons de la seva ànima: “Jesús, que has curat tantes ànimes, fes que et vegi com a Metge Diví a l’Hòstia Santa!”.
Mn. Javier Palos
Misteri de Fe i d’amor, Sant Josepmaria parla sobre l’Eucaristia