El prelat de l’Opus Dei ha estat a Barcelona amb motiu del traspàs del seu germà Josep. Ha així volgut estar a prop de la vídua i de tota la família. El dissabte 9 de juliol va celebrar una missa de funeral per la seva ànima a l’Oratori de Santa Maria de Bonaigua.
Incloem un enllaç a l’article a la web de l’Opus Dei sobre l’esdeveniment, del qual avancem aquests paràgrafs:
El Prelat va recordar que precisament el seu germà Pepe el va convidar a acostar-se a l’Opus Dei, “amb una invitació plena de respecte, de llibertat. Estic segur que gran part de la meva vocació -de la meva correspondència, del descobriment de la meva vocació, perquè la vocació la dóna Déu- li la dec al meu germà”.
“Pensar en la nostra mort –continuà– fa també que donem tantíssim valor a la vida ordinària, a la feina, a la família, a tot allò que ens ocupa de manera habitual, que té un gran valor precisament per ser camí del Cel”. Va recordar el primer vers d’un poema de Pere Salinas: ‘Quina gran vespra el món!’, i el va glossar dient: “Una vespra d’una cosa molt gran, que és la plenitud de la nostra felicitat a la glòria de Nostre Senyor Jesucrist”.
El senyor José Ocáriz Braña, que va morir a Barcelona el 3 de juliol passat, va ser un dels primers professors de l’IESE (Barcelona), a qui es va incorporar el 1963. Estava casat i tenia vuit fills. Entre el gairebé mig miler de persones que van assistir al seu funeral hi havia els exdirectors generals de l’IESE Carlos Cavallé i Jordi Canals, així com diversos companys de claustre com Leopoldo Abadía i Manuel Velilla.
